L’entrenador del Manchester City Pep Guardiola entra al terreny de joc per l’oficialitat del català. Plataforma per la Llengua ha fet públic un vídeo de l’exentrenador del Barça en què es dirigeix directament al primer ministre suec, Ulf Kristersson, perquè Suècia voti que sí a l’oficialitat del català el pròxim dimarts 19 de setembre al Consell de la UE.
Els darrers dies s’ha fet públic que Suècia -juntament amb Finlàndia- ha plantejat reserves sobre el reconeixement de l’oficialitat del català, el basc i el gallec que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat al Consell de la UE.
Segons els països escandinaus, això planteja «càrregues financeres i administratives», si bé poques hores després el govern espanyol s’ha ofert a assumir el cost addicional d’aquestes traduccions.
En el seu vídeo en anglès i que Plataforma per la Llengua ha publicat subtitulat en suec, en anglès i en català, Guardiola explica al primer ministre que el català és una llengua mil·lenària parlada per deu milions d’europeus -semblants al nombre de parlants del suec- i li recorda que forma part del patrimoni cultural de tots els europeus. Guardiola li demana que accepti el català, «la meva llengua«, i que Suècia no veti el reconeixement del català.
L’entrenador del City ha participat així a la campanya SAY YES que va anunciar ahir Plataforma per la Llengua. Des d’ahir i fins dimarts que ve, l’entitat està anunciant el portal sayyes.cat en mitjans de comunicació paneuropeus com Politico o Euronews, i en mitjans estatals com Le Figaro o el suec Dahens Nyheter per «fer saber als ciutadans d’arreu de la UE que el vot del dia 19 no és quelcom menor que passarà desapercebut sinó que serà seguit atentament per deu milions d’europeus», en paraules del president de l’entitat, Òscar Escuder.
Sayyes.cat: les 5 raons principals de Plataforma per la Llengua
Sayyes.cat, la versió anglesa de la web de campanya per l’oficialitat que va presentar Plataforma per la Llengua fa unes setmanes (catalaoficial.eu), recull els cinc principals arguments que volen que els estats tinguin present a l’hora d’emetre el seu vot. Entre d’altres, que facilitaria la implementació d’un acord d’associació amb Andorra, un argument que per a l’entitat fa el cas català singular.
Plataforma per la Llengua també remarca que l’argument del cost és molt feble, no només perquè seria el mateix que el de moltes altres llengües amb menys parlants que el català i que ja són oficials, sinó també perquè el cas extrem contrari conduiria a fixar l’anglès com a única llengua oficial a la UE: aquest no és el camí que va decidir emprendre la Unió quan va determinar que el multilingüisme era un dels seus principis fundacionals.
Després de certes reticències presentades sobre l’oficialitat per raons de cost per part de fonts de Suècia i de Finlàndia, el govern espanyol va oferir ahir assumir el cost econòmic de fer oficials el català, el basc i el gallec.
L’entitat, en campanya
Fa mesos que Plataforma per la Llengua es troba en campanya per l’oficialitat del català a la UE. En una iniciativa conjunta amb l’eurodiputat irlandès Chris MacManus, al juliol van fer pública una carta del Consell de la UE en què desmentien que Espanya hagués demanat mai l’oficialitat del català anteriorment, tal com havia defensat en seu parlamentària el ministre Albares que havia passat el 2004.
El dia 27 de juny, quatre dies abans de l’inici de la presidència rotatòria d’Espanya a la UE, donaven el tret de sortida a la campanya en favor de l’oficialitat en un acte públic a Barcelona que va comptar amb la participació del periodista Antoni Bassas, del cantautor islandès Halldor Mar i del jurista Narcís Mir.
El dia 13 van presentar el «Compromís cívic per l’oficialitat del català» de manera conjunta amb altres entitats com Òmnium Cultural, les Cambres de Comerç de Barcelona i Girona, el Futbol Club Barcelona, la CECOT, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear o el Col·legi de Metges de Barcelona, entre d’altres.
El text responsabilitza el govern espanyol de la negociació i del resultat de la votació del proper 19 al Consell de la UE i avisen que no es pot deixar perdre aquesta oportunitat històrica.