La Fundació Ramon Llull ha entregat avui a Andorra els seus premis destinats a reconèixer persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Els guardonats en aquesta sisena edició han estat la traductora romanesa Jana Balacciu Matei; el programador cultural andalús Manuel Llanes i el lingüista Jon Landaburu. Aquest darrer ha estat guardonada amb el Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística que atorguen conjuntament l’Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
L’acte de lliurament s’ha celebrat a l’Auditori Nacional d’Andorra i hi han participat la ministra de Cultura, Joventut i Esports d’Andorra, Olga Gelabert; la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern balear, Fanny Tur ; el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano ; el director de la Fundació Ramon Llull , Vicenç Villatoro; i el president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell.
Olga Gelabert, ha incidit en la voluntat de “renovar el compromís clar del govern d’Andorra en la projecció de la cultura catalana” a través de la participació destacada en la Fundació Ramon Llull. Igualment, Gelabert ha afirmat que “cal que es generin eines públiques i privades per dur a terme aquesta projecció, com ho és la mateixa Fundació Ramon Llull. Cal tenir entre nosaltres persones entusiastes disposades a dur la nostra cultura cap enfora. Però cal també trobar, fora del nostre àmbit lingüístic i cultural, persones i institucions amigues”.
Vicenç Villatoro, ha dit que aquests premis serveixen per celebrar “el compromís de les institucions pròpies de tots els territoris de parla catalana amb la llengua i la cultura i amb l’objectiu central de la seva projecció exterior”. “ La Fundació és punt de trobada d’aquestes institucions que poden tenir estratègies, objectius i horitzons polítics ben diferents, però que participen en la Fundació des de la convicció compartida que la llengua i la cultura necessiten un esforç de consolidació dins i de projecció a fora”, ha assenyalat, i alhora ha advertit que “afeblir aquestes eines, que ja tenim, seria probablement un error polític. Però seria sobretot una irresponsabilitat cultural”.
El Premi Ramon Llull de Traducció Literària el convoca la Fundació Ramon Llull. Reconeix la millor traducció literària del català publicada l’any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor. Poden optar al premi les obres literàries traduïdes del català i publicades l’any anterior, d’autoria exclusiva. El premi té una dotació de 4000 euros. La traductora romanesa Jana Balacciu Matei ha estat reconeguda en la present edició per la traducció del Llibre de les Meravelles de Ramon Llull a l’editorial Meronia, dins la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana. Matei ha estat la introductora de l’obra de Ramon Llull al món romanès: en total, n’ha traduït sis obres.
Jana Balacciu Matei ha afirmat que “si em sento orgullosa d’alguna cosa de mi és d’haver traduït la literatura catalana i haver creat la col·lecció Biblioteca Catalana de l’editorial Meronia”. Matei ha explicat com des que va conèixer la llengua i la literatura catalanes ha viscut “meravelles” amb ell poble català i ha explicat que se sent “catalana” i la fa feliç ser “una representant de la literatura catalana a Romania”. També s’ha referit al futur de la llengua catalana assegurant que “una llengua amb una tradició literària tan rica no pot estar amenaçada”.
El Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana distingeix una persona o institució de l’exterior que s’hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que hagi afavorit la seva visibilitat en l’àmbit internacional. El premi està dotat amb 4000 euros.
El premiat és Manuel Llanes, director artístic dels Espais Escènics de la Junta de Andalucía. El jurat ha decidit atorgar-li el premi per la transversalitat de la seva programació atesa la gran diversitat de gèneres que programa i que dins del mateix gènere també comprèn un rang molt gran. El jurat ha valorat que “difon la cultura catalana en un nivell molt alt des de fa molts anys”.
Llanes ha agraït el Premi, que ha fet extensiu a tots els qui programen equipaments culturals, i ha assegurat que el fet de programar artistes catalans es deu al fet que les seves creacions l’han atret i li han despertat la necessitat de fer-les conèixer als seus conciutadans. “Els seus treballs m’acompanyen a mi i jo els acompanyo a ells”, ha dit. Llanes ha recordat que en 8 mesos han passat pels teatres de Sevilla, Granada i Màlaga una quinzena de propostes catalanes.
El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística, que arriba a la seva 27a edició, té per objectiu valorar el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, i que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, o bé l’aportació teòrica o pràctica d’una persona de qualsevol país que hagi significat una important contribució al coneixement, reconeixement, promoció o defensa d’una o més cultures i nacions sense estat. i és atorgat conjuntament per la Fundació Ramon Llull i la Fundació Congrés de Cultura Catalana. La seva dotació és de 6.000 euros.
Enguany el premi s’atorga per unanimitat en la seva modalitat de Diversitat Lingüística al professor Jon Landaburu, especialista en les llengües ameríndies. El professor Landaburu, fill del president basc a l’exili, va néixer i va estudia a París, on es va doctorar en Lingüística a la Universitat de La Sorbona. Ha dedicat més de 50 anys a l’estudi i la defensa de les llengües indígenes minoritàries a Colòmbia. Landaburu ha explicat que s’han documentat 65 llengües indígenes, algunes d’elles amb molt pocs parlants.
En el seu discurs, Landaburu ha dit que “estic aquí com a acompanyant i testimoni d’uns pobles petits que han estat agredits i que ara tracten d’aixecar el cap. Aquests pobles no només es mereixen viure sinó que busquen la manera de fer-ho i que la seva llengua sigui transmesa i també pugui sobreviure. Ara el més important no és el paternalisme sinó ajudar a superar els obstacles i les forces de destrucció que han actuat contra ells”.
